QUINA LLÀSTIMA!
Quina llàstima!... Encara ens falta molt per aprendre a ser demócrats, a ser un país democràtic... És una llástima que des d’una banda i des de l’altra –ja sabeu això de que només “se ve paja en ojo ajeno y no la viga en el propio”-, no s’aceptin la diversitat d’opinions.
Llàstima que alguns mitjans de comunicació –i dic bè quan dic alguns, perque no és només “un” com diuen altres-, creguin que els catalans són el “coco” que vindrà i es “menjarà” la resta del país... Es veritat que és una llàstima, però és veritat també que dins del “sac” podem posar alguns dels mitjans de comunicació catalans que creuen que ficant a la “foguera” als altres fan un favor a la democracia...
Titulars com “la por fa que els escasos catalans que van viatjar a Madrid deixaren la senyera a casa”... Es cert, també ens faria por a nosaltres. Però siguem sincers... Algú de vostés a provat en aquests moments a portar la “bandera espanyola” a casa nostra? I no em refereixo a la física sino a la de pensament, o idea... O de debò es pensen que a Catalunya tothom està a favor de l’Estatut? ... “Cuidadin, cuidadin” o el que és él mateix :“Això avui no toca” que diria el president Pujol...
Contra “intransigencia” cultura, senyores i senyors, i que no s’ens passi pel cap, mai de la vida, que la persona que diu el que pensa –tot i que no es pensi gaire el que diu- “ha de callar” . Això mai! “El movimiento se demuestra andando”... Hem de donar una lliçó de tolerancia, però fent les coses “bé”, com cal. Començem per casa: Deixem de fer servir paraules com el “govern de Madrid” quan és del govern espanyol que parlem o de “madrilenys” quan en realitat ens referim a una part de la població... En fi, això és només per posar un exemple... però si ho analitzem amb calma, -que en fa falta molta- podran veure que de vegades també tenim aquí mitjans “de calaña incendiaria”.
Quina llàstima! De debó.
Quina llàstima!... Encara ens falta molt per aprendre a ser demócrats, a ser un país democràtic... És una llástima que des d’una banda i des de l’altra –ja sabeu això de que només “se ve paja en ojo ajeno y no la viga en el propio”-, no s’aceptin la diversitat d’opinions.
Llàstima que alguns mitjans de comunicació –i dic bè quan dic alguns, perque no és només “un” com diuen altres-, creguin que els catalans són el “coco” que vindrà i es “menjarà” la resta del país... Es veritat que és una llàstima, però és veritat també que dins del “sac” podem posar alguns dels mitjans de comunicació catalans que creuen que ficant a la “foguera” als altres fan un favor a la democracia...
Titulars com “la por fa que els escasos catalans que van viatjar a Madrid deixaren la senyera a casa”... Es cert, també ens faria por a nosaltres. Però siguem sincers... Algú de vostés a provat en aquests moments a portar la “bandera espanyola” a casa nostra? I no em refereixo a la física sino a la de pensament, o idea... O de debò es pensen que a Catalunya tothom està a favor de l’Estatut? ... “Cuidadin, cuidadin” o el que és él mateix :“Això avui no toca” que diria el president Pujol...
Contra “intransigencia” cultura, senyores i senyors, i que no s’ens passi pel cap, mai de la vida, que la persona que diu el que pensa –tot i que no es pensi gaire el que diu- “ha de callar” . Això mai! “El movimiento se demuestra andando”... Hem de donar una lliçó de tolerancia, però fent les coses “bé”, com cal. Començem per casa: Deixem de fer servir paraules com el “govern de Madrid” quan és del govern espanyol que parlem o de “madrilenys” quan en realitat ens referim a una part de la població... En fi, això és només per posar un exemple... però si ho analitzem amb calma, -que en fa falta molta- podran veure que de vegades també tenim aquí mitjans “de calaña incendiaria”.
Quina llàstima! De debó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario